Cap a l’educació automatitzada
Josep Maria Espinàs, a El Periódico, de dimecres, 15 de setembre del 2010
La notícia és en aparença insignificant. O, més ben dit, la seva importància és objectivament mínima. El que passa és que porta a una certa reflexió.
Es tracta de la invenció d’un aparell dissenyat perquè sigui instal·lat en tots els vàters de totes les cases -o almenys aquest és el desig dels fabricants-. Tots sabem que, sovint, la tapa del vàter queda aixecada després que algú hi hagi fet pipí. És un costum bastant generalitzat però algú ha pensat que això no estava gens bé i ha inventat l’aparell que deia. L’empresa Simple Creations ha decidit comercialitzar un dispositiu que avisa quan la tapa del vàter està en posició vertical. Diuen que hi ha un model per a homes i un altre per a nens, perquè així s’eduquin des de petits a abaixar la tapa.
Si no es fa això, un discret aparell engega una música. ¿Quina mena de música? La notícia no dóna més detalls. La wagneriana no em semblaria adequada. Una cançó nadalenca, tampoc. I si la musiqueta fos agradable hi hauria la temptació de deixar deliberadament la tapa alçada. I qui sap si als pisos que ja tinguessin l’invent veurien l’arribada dels nens de l’escala per divertir-se amb el vàter musical.
Penso que aquesta iniciativa empresarial és un original símbol -i l’últim, de moment- de la tendència a domesticar la població amb recursos electrònics. Els semàfors ja són la prehistòria en la línia de la governació acústica. I també els clàxons dels cotxes. Com el pip-pip que ens renya perquè no ens hem cordat el cinturó de seguretat. Tot això, que és tan útil, pot derivar cap a una avisitis, la gamma de sorollets que intenten educar-nos envaint l’àmbit privat.
M’imagino una veu electrònica que, quan sortim del pis, ens avisi: «No has tancat la porta amb clau». Un aparell amb un xiulet, al lavabo, que ens retregui que després de rentar-nos les dents no hem netejat prou bé el raspall. Si no deixem un calaix perfectament tancat -la roba es podria omplir de pols-, sonarà un rrrr… Els nous models de cassola ens avisaran si ens hem oblidat de posar la sal a l’arròs.
Algú pot pensar: «Home, això que es controli automàticament la dosi de sal pot ser molt pràctic». No dic que tots aquests trucs electrònics resultin inútils. El problema és que la generalització dels controls automàtics pot arribar a afeblir la capacitat humana de l’aprenentatge per l’experiència i el valor formatiu de l’educació personal.
